Com ja he explicat anteriorment, l'últim dia de Març el vaig dedicar a realitzar el somni d'observar i fotografiar Montserrat a vista d'ocell. Allò només va ser el començament d'una intensa marató fotogràfica que em va portar a recòrrer bona part de la muntanya durant tot el dia, de sol a sol, a la cerca de fotografies que portin a l'observador a preguntar-se el Com, l'On, el Perquè i el Quan de les mateixes. En ordre cronòligic, del matí al vespre, tal com es van esdevenir aquell dia:

Funicular de Sant Joan a mig matí de Primavera amb les Gorres de Tebes al fons

Com? Amb el Nikon PC-E 45mm f/2.8. Disparant tres fotografies a ISO100, f/8 i 1/320 desplaçant el frontal de l'òptica, vaig general aquesta imatge panoràmica. Té una resolució monstruosa; 9386 x 3971 = 37,3 MP! Amb una D3X de "només" 24 MP i amb una ratio panoràmica de 2,4:1, impossible amb una D810 emprant una òptica convencional. Aquest nivell de detall et permet imprimir en gran format a 300 DPI. El que em fascina d'aquestes imatges és navegar-hi visualment a tamany real 1:1 doncs sempre apareix alguna sorpresa. En aquesta imatge, a l'extrem superior-dret (paret N de la Gorra Frígia), apareix una cordada d'escaladors amb prou detall com per distingir-ne dos a la reunió i un altre que recupera el material uns metres més avall; aquí ho teniu:

Funicular de Sant Joan a mig matí de Primavera amb les Gorres de Tebes al fons (detall dels escaladors)

Ombres de Migdia

On? A Sant Jeroni. A migdia vaig arribar al cim de la muntanya i vaig demanar a una parella d'excursionistes que s'apropessin a la barana per a capturar aquesta imatge. Les nostres ombres apareixen projectades sobre l'esperó NO de Sant Jeroni. M'agraden les tres capes verticals entre proximitat i llunyania i els diferents posats de cada ombra.

Art Geològic

Perquè? Perquè Montserrat ens ensenya que vent, sol, pluja, pedra i magma es poden trobar i combinar de manera atzarosa  per generar obres d'art geològic fabuloses. Com aquesta cresta eriçada de formes fantasioses, amb arrugues de coves i forats i cicatrius d'escletxes i canals, amb el Camell dels Ecos i els Frares que guaiten Encantats els Pirineus. Les formes orgàniques de Montserrat fa segles que inspiren topònims simbòlics, com els "Gis-Taus" (Penyals-Vigilants) dels musulmans a l'Edat Mitjana.

El Feix de Llum de la Cadireta en Fase de Cor Invertit

Quan? A la Primavera, i només a la Primavera, quan s'apropa l'ocàs, la llum del sol travessa la Foradada i projecta aquesta figura lluminosa sobre els alzinars que cobreixen el vessant N de la muntanya. Amb el pas de les hores i dels dies, aquesta figura fa una mica com la lluna i va passant per diferents fases, cadascuna amb les seves pròpies mides i formes. El Cor Invertit n'és una de les més característiques.