Albada Estiuenca i Transparent a la Cara N del Montserrat

On? Des del poble de Monistrol de Montserrat.

Quan? Quan l'albada és ben transparent, doncs les distàncies horitzontal i vertical són considerables. Ben difícil, doncs a l'hivern la boira és habitual i a l'estiu l'aire és sovint tèrbol. Sort.

Com? En mitjà format Hasselblad 6x3 cm, emprant el Zeiss CF 100 mm f/3,5 i l'adaptador RhinoCam que permet transformar la meva Nikon D810 en una camera de mitjà format. Disparant amb retràs i Mirror-Up combinat amb EFCS a ISO200, 1/80 i f/11.

Perquè? Per la combinació dels tres elements fonamentals que conflueixen a Montserrat. La Natura, apareixent en la muralla gegant de la cara N, cisellada durant milenis per l'erosió i constituïda per la pudinga Montserratina - aquesta roca de roques que foren muntanyes a les Balears. L'Home, apareixent en les antenes de ràdio i TV al cim de l'Aeri, per satisfer les necessitats de la seva societat moderna. I des de l'antigor, Déu, apareixent en el Monestir de Sant Benet. Al peu de Montserrat, el Monestir apareix minimitzat, com si en comparació, fos un temple menor i secundari, malgrat que amb els segles, la idea que a dins s'hi venera ha mogut muntanyes més grans. Aquesta imatge em fa pensar en uns dels meus poemes preferits d'en Verdaguer -- MONTSERRAT I LA IGLÉSIA | Vet aquí un fragment del mateix:

Fa cent i cent mil anys que el Llobregat

anguilejant llisquívol s'arrossega

als peus de Montserrat,

que amb dents de llima com riquer rosega.

Més és treball perdut: com més descalça

amb  enorme ribot la immensa soca,

apar que creix i s'alça

aquell retaule monstruós de roca,

que més i més s'arbora i s'ageganta,

deixant veure en sa testa verdejanta

sa corona comtal, que per florons

té un rengle de turons.

Aixís la Iglésia santa,

alçada sobre els segles gegantina,

passat, present i esdevenir domina.

El Cavall (o Carall) Bernat -  El "Phallus" Gegantí del Montserrat; Ara i Abans, Objecte de Culte