Miranda al peu de la Miranda de les Boïgues

On? A la carena que baixa des de la Miranda de les Boïgues. És fora de camí, però és fàcil arribar-hi. És una desviació intuïtiva entre garrics i romaní del camí que s'enfila al Pla dels Merlets des del Pas de la Portella (del que també en gaudirem una panoràmica fantàstica des d'aquest indret).

Quan? Ocàs hivernal amb el cel ras i el sol amagant-se sobre la línia plana de la boira de Lleida. El canvi d'any 2016-2017 fou dominat per l'anticicló; dies de sol freds i secs, amb boires a les fondalades.

Com? En mitjà format Hasselblad 6x6cm, emprant l'angular de 60mm f/3,5 CB i l'adaptador RhinoCam per a la meva Nikon D810. Disparant amb retràs, Mirror-Up i EFCS a ISO250, 1/50s i f/11. La imatge final es composa fusionant 6 imatges de 3,5x2,4cm. Amb la resolució final (68MP, imprimint a [email protected]) es poden descobrir detalls sorprenents, com mostra la imatge inferior.

Perquè? Pel plaer de sortir dels camins i descobrir així nous racons, incloent mirandes amb panoràmiques que probablement no s'han fotografiat mai abans en mitjà format. Per l'emoció de trobar-me amb un mascle de Capra Pyrenaica, que amb la seva cornamenta anella i imponent, es va acomiadar baixant còmodament per una canal impossible. I pel gran contrast entre les tres capes cromàtiques que constitueixen la imatge - el cel violaci que poc a poc es va enfosquint, el rojenc de la roca sota l'última llum del dia i la penombra encara visible de roques i alzinars.

Sorpresa!

Poc abans de la posta, vaig fer una foto de la Bola de la Partió amb el tele Hasselblad Zeiss CF 150mm f/4. Al revisar la imatge al 100% vaig descobrir aquestes cabres de muntanya passejant per la paret S de l'agulla de la Reina. Entre finals de Desembre i principis de Gener del 2016-2017 vaig trobar-me vàries parelles de femelles seguides per un o dos mascles. Sembla ser habitual poc després de l'època d'aparellamanet de la tardor.