Tot el Montserrat Occidental

On? Al cim del Montgrós.

Quan? Tarda hivernal. No s'ha de badar gaire quan el sol baixa si no és que volem baixar de nit per camins que, a les fosques, si no els coneixem bé, són perdedors.

Com? En mitjà format Hasselblad 6x6cm, emprant el Zeiss CF 60mm f/3.5 i l'adaptador RhinoCam per a la meva Nikon D810. Disparant amb retràs, Mirror-Up i EFCS a ISOXXX, 1/X i f/X. Exposat amb cura pel contrallum lateral.

Perquè? Principalment pel camí que s'ha de fer - Després de pujar molt fort per la Canal de la Font del Llum, a la cara N de la muntanya, es baixa dret pel Torrent de Migdia, i es torna a grimpar fort pel pas estret del Canal de la Salamandra fins arribar a la costa final del cim del Montgrós. Tota una experiència que ilustra amb claredat aquell haiku anònim que diu

La muntanya i el camí

resten immutables

però el meu cor

ja no és el mateix

Les proporcions gegantines de la Canal de la Font del Llum s'apreten de manera vertiginosa entre el mirall immens de la paret NO de Sant Jeroni i el cos petri del Camell dels Ecos. El Torrent de Migdia és punyent pel seu caràcter tancat i ombrívol. A la Canal de la Salamandra un té la sensació d'estar a les entranyes del Montserrat, encaixonat entre dues llastres verticals. I a la costa del cim, amb els peus enfonsats entre còdols i arrels, es passa la prova final. De la fotografia m'agrada el monòlit que apareix en primer terme i que completa la imatge que es va generant des de l'horitzó - Des de les Agulles, i passant pels Frares Encantats, en els que ja s'entreveuen formes orgàniques, com la Nina, el Lloro i la Monja, la imatge s'acaba amb aquesta roca enigmàtica que, enganxada al cim rom del Montgrós, evoca les Xemeneies-Guerrer que Gaudí va posar a la teulada de la Pedrera i que també fa pensar en el cap de l'Esfinx de Giza.

L'ombra gegant del Montgrós sobre el Torrent de Migdia amb Sant Jeroni al fons