Pessebre Montserratí

On? Al peu de la Mà, a la part alta de la cara S de les Agulles.

Quan? Dos dies després del Nadal del 2016.

Com? En mitjà format Hasselblad 6x6cm, emprant el Zeiss CF 100mm f/4 i l'adaptador RhinoCam per a la meva Nikon D810. Disparant amb retràs, Mirror-Up i EFCS a ISO250, 1/50 i f/8. Amb el trípode a nivell de terra per apropar l'escena i encuadrar-la amb la regió dels Frares al fons.

Perquè? Per documentar aquesta troballa inesperada. M'agrada molt el Nadal. Sóc Catòlic no practicant i, malgrat no creure en el seu Déu, sempre m'ha agradat la idea de Jesucrist. A Catalunya hi ha certa barreja entre les tradicions Excursionista i Pessebrista. És una relació prou natural - La mescla entre Catolicisme i Nacionalisme té encara una gran influència sobre el moviment Excursionista Català. Fa uns quants anys, ja em vaig trobar un pessebre muntat al cim del Grony de Miralles, a prop de Sant Martí de Tous. Malgrat que la Verge no és de pell fosca com la Moreneta, el pessebre de la imatge apareix perfectament integrat en la essència fantasiosa del paisatge Montserratí, gràcies a l'ús de la pudinga en la construcció de l'estable. M'agrada la combinació d'escales en una proporció que sembla impossible - mentre que al davant podem observar amb detall unes figuretes de plàstic de mides centimètriques, al fons apareixen roques i marges boscoses sobre desnivells de més de 50 metres. També m'agrada la presència difosa dels Frares Encantats al fons, amb el diafragma de f/8 en mitjà format 6x6.

Quan ja marxava, resignat al caire fosc d'aquell ocàs, la màgia dels colors s'apoderà de l'indret gràcies a un reflex afortunat de l'última llum del sol, la que crema des de sota l'horitzó, sobre els núvols alts i prims que enterenyinaven el cel. Bastit l'equip sobre el trípode, vaig aconseguir aquesta imatge amb el nervi que cal per executar de manera ràpida, però també estàtica i precisa, la seqüència tediosa de diafragmar-encuadrar-enfocar-exposar-(desplaçar-i-disparar x 6). El mitjà format Hasselblad*Rhinocam*Nikon és exigent, requerint molta disciplina i certs compromisos; però quan tot encaixa i cada element fa "click" en l'indret que li pertoca, la recompensa és impagable