On? Al Cavall Bernat. La foto està feta des del Serrat de les Lluernes, que connecta les regions de Tebaida (Sant Miquel) i Tabor (Sant Jeroni) resseguint la carena Nord. Pel meu gust, aquest Serrat ofereix la millor vista panoràmica del Cavall i els seu abismes.
Quan? Febrer del 2012, amb neu fresca. Accés molt complicat aquell dia, amb trams de gel a les Escales dels Pobres (Camí Vell de Sant Jeroni des del Monestir) i al propi Serrat de les Lluernes, on vaig trobar una rampa de gel que vaig haver de vorejar per un coscollar amb alzines i esbarzers. Localització límit, a la vora d'un penyasegat. Em volia apropar més al precipici, però sol i amb vent fort no vaig gosar anar més enllà del que s'aprecia a la fotografia.
Com? Amb el Tokina 16-28mm f/2.8, un gran angular FANTÀSTIC! Presa a ISO200, f/11, 1/400 i composant a 1/3. Malgrat el caràcter extremadamet obert i vertiginós de l'indret, cal disparar a 16mm; imprescindible per a incloure l'ombra dins de la fotografia.
Perquè? Pel Cavall Bernat i el seu simbolisme magnètic. S'ha especulat molt amb els cultes pagans que probablement envoltaren la muntanya durant segles; entre aquests, destaquen la força i fertilitat representades per les formes fàliques dels monòlits Montserratins. I com el Cavall Bernat, no n'hi ha cap altre. De fet, en Català antic era conegut com a Carall Trempat, és a dir, Polla Trempada en Català modern; en fi, no cal fer més comentaris i, no ens enganyem, aquesta agulla no s'asembla a un cavall des d'enlloc! M'agrada el contrast entre el rocam i la fredor hivernal del cel matinal i la neu fresca de la carena. Finalment, l'ombra dóna perspectiva i dimensions a l'escena i també subratlla el caràcte aeri i abismal de l'indret, amb la espectacular Paret de Diables al fons. Un lloc sublim!