L'agulla de la Bola de la Partió en el seu laberint d'alzines i canals

On? Al Pla dels Merlets, un dels racons més bonics de la regió d'Agulles. L'accés des del coll de la portella és per un corriol pedregós amb aromes de romaní i farigola. Seguint la carena, al peu de l'Agulla del Sol Ponent, podem continuar per una paret inclinada que grimparem amb l'ajuda de cordes fixes o girar a la dreta per la canal de la Miranda de les Boïgues. Ambdues possibilitats són un bon tast dels camins feréstecs que serpentegen per la part alta de les Agulles.

Quan? A l'estiu. Vaig esperar a un dia sense calitja. Si aquesta és present també podem probar sort doncs, gràcies a la seva altitud, aquest indret sovint gaudeix d'una visibilitat molt bona que millora amb el vent d'alçada.

Com? Amb la Nikon D810 connectada a una lent de mitjà format Hasselblad CF 150/4 a través d'un adaptador RhinoCam. Composició de 6 imatges fusionades amb l'eina Photomerge del PS. Cada imatge es va fer amb paràmetres idèntics: WB solar, f/11, 1/400 a ISO200. Amb enquadrat i enfoc precís en Live View i disparades amb cable en mode Mirror-Up electronic front-curtain amb retràs de 3s per dissipar qualsevol vibració. Trípode reforçat amb bossa de còdols del Montserrat. Per a imprimir la imatge sobre papers de cotó Fine Art Rag ajusto la nitidesa sobre una còpia TIFF de 68 MP (300dpi a 70x70 cm).

Perquè? Per l'anhel d'elevar el laberint de les Agulles a la glòria del mitjà format. Una de les experiències més colpidores que ofereix el Montserrat és la de deixar-se perdre pels laberints de les seves entranyes. I la part més alta i dreta del vessant S de les Agulles és probablement el millor indret per fer-ho. La Ruta Alta de les Agulles, amb les seves marques de pintura roja, connecta el Pas de la Portella amb el Portell Estret. És una muntanya russa constant que va resseguint amunt i avall els serrells d'alzines que emplenen la multitud de canals que s'obren entre agulla i agulla. A més de costerut i pedregós, el corriol, tancat entre agulles i tapat per alzines, és ombrívol. Però de tan en tan s'obre a la llum en mirandes fantàstiques, com la del Pla dels Merlets. En aquests indrets, la fotografia de mitjà format permet captar la complexitat fractal del paisatge amb la seva resolució extrema (165 MP amb la Nikon D810), perspectiva natural (la distància focal té un factor de conversió d'aproximadament 0.5; és a dir, un 50mm lliure de distorsió ofereix la visió gran angular d'un 25mm en format full-frame de 35mm) i profunditat (alt micro-contrast i major separació entre plans d'enfoc amb una focal més llarga).

Porta d'entrada al laberint amb les Agulles del Sol Ponent, la Peluda i el Capdamunt

Detall: Vist al 100%, aquest retall de 630x630 píxels de la imatge superior mostra detalls, com el cordí emprat pels escaladors, de la mida de la meva mà i del diàmetre d'un llapis. En comparació, la imatge completa, de 8268x8268 píxels, cobreix un desnivell vertical de més de 100 metres.