On? Al Camí Vell del Monestir que el connecta amb Collbató travessant les carenes romes que baixen de NO a SE. A prop del trencall que puja a Sant Joan afloren estrats trencats que mostren l'estructura interna del conglomerat Montserratí.
Quan? A mig matí d'un dia núvol que oferí la llum difosa que exigeix una foto d'aquestes característiques.
Com? Amb el Zeiss 35/1.4 ZF.2 (oh! quina òptica!!) a f/11 per maximitzar el volum enfocat i cercant un patró harmoniós.
Perquè? Per mostrar les entranyes del conglomerat Montserratí, anomenat també Pudinga, que és l'ànima de la muntanya i que amb el seu caràcter la feta com la veiem i coneixem avui dia. La fa muntanya de muntanyes, doncs cada còdol, polit amb paciència milenària per les aigües de rius prehistòrics, prové de l'antic massís Catalano-Balear que s'alçava sobre l'actual Mediterrània. A part de la riquesa de mides, formes i colors, resulta fascinant veure que, individualment, algun dels còdols, és de conglomerat, revelant la repetició cíclica i acumulativa dels processos geològics.