El sensor de la càmera registra la imatge que s'hi projecta quan obrim l'obturador. Els colors que veiem en aquesta provenen de l'absorció i la reflexió de la llum - Els alzinars de muntanya que dominen la part alta de Montserrat són verds perquè aquest és l'únic color de l'espectre que no absorbeixen i que acaben reflectint. En canvi, la pantalla d'un ordinador representa als alzinars emetent llum de color verd. És a dir, entre veure una imatge al natural o veure-la a la pantalla d'un ordinador, hi ha un canvi en la naturalesa de la llum que la genera. D'altra banda, el malbaratament de píxels és majúscul. Amb la majoria de rèflex modernes disposem de 24 MP de resolució, mentre que una pantalla FullHD en té nomes 2! Fins i tot amb una pantalla 5K d'última generació no passem dels 15. D'altra banda, les rèflex d'última generació ofereixen ja resolucions de 36 MP (Nikon D810) i 50 MP (Canon 5DS), fàcilment duplicables a 72 i 100 MP amb lents de control de perspectiva.

"Marc d'Alzina" sobre paper Hahnemühle Photo Rag

La impressió d'una imatge sobre paper és la eina que realment ens permet transformar una imatge en una fotografia. Bona part de la seva màgia consisteix en la capacitat d'expressar els colors amb "punts" enlloc de "píxels". Els "píxels" són les micro-bombetes de les pantalles d'ordinador que emeten llums de colors, mentre que els "punts" són les micro-gotes de tinta que absorbeixen i reflecteixen la llum sobre el paper fotogràfic. És a dir, la impressora ens retorna la naturalesa original de la llum oferint una percepció més autèntica de la imatge. D'altra banda, amb una imatge de 24 MP podem crear una fotografia en tamany dinA3 a 300 ppp (punts-per-polzada; dpi en anglès) - una resolució molt alta (més de la que pot resoldre la visió de la majoria de persones) que ens permet apreciar la imatge amb gran detall des de diferents distàncies. Amb 36 MP ja podem fer fotos de 300 ppp sobre dinA2, un tamany molt més gran que el de la majoria de pentalles d'ordinador. D'altra banda, una foto es pot tocar i mirar des de molts angles diferents, es pot regalar, es pot enmarcar i es pot penjar a la paret de casa o del despatx. És quelcom més real i perdurable que una imatge efímera en una pantalla. En certa manera, és una còpia de seguretat extra. També és un filtre molt potent, per mi el que més, alhora de triar les millors imatges, les que realment volem conservar per sempre.

La màxima qualitat d'imatge, la que marca la diferència entre pantalla i paper, s'obté amb la tècnica de la impressió "Fine Art", també coneguda com a "Glicée". En aquesta s'empren pigments naturals sobre paper fotogràfic d'alta qualitat basat en textures de cotó ("rag", amb un acabat mat) o barita (acabat brillant). Aquesta tipus d'impresió confereix uns nivells màxims de detall i persistència (fins a 100 anys en condicions de conservació òptimes). Es pot encarregar a un laboratori professional i és més cara que la tradicional degut al cost superior dels materials que requereix. De fet, per un preu similar ens ho podem fer a casa amb les impressores de gama alta que fabriquen Epson i Canon. Les avantatges en aquest cas són la disponibilitat immediata i la possibilitat de testejar el procés de manera sistemàtica fins assolir els resultats que més ens agraden.

El procés creatiu d'una fotografia és llarg i apassionant. Primer naveguem per Internet fins a esbrinar quin és l'equip que més s'adiu a les nostres necessitats i possibilitats. Després sortim a capturar la imatge; a vegades, abans que s'alci el sol i amb un temps poc agradable. De tornada a casa, passem hores treballant-ne el rebelat digital. I malgrat això, encara no tenim una fotografia! Només disposem d'una imatge digital projectada sobre la pantalla d'un ordinador. Val la pena completar el procés invertint una mica més de recursos i donant la oportunitat a les nostres millors imatges d'expressar-se plenament en format "Fine Art". Requerirà un esforç extra però amb amb paciència i dedicació els resultats finals el compensaran amb escreix. I descobrirem que una imatge, com l'objecte real que l'ha generada, no només es pot veure sinó també tocar.